Aina Reig ens porta 'La meva droga': una exploració de l’amor i la dependència

“Parlant a altes hores, el mòbil cremant”. Amb aquestes set paraules, les primeres del seu nou tema, Aina Reig ens trasllada a la perfecció l’escenari de la peça, un viatge cap al desig i els inicis d’un amor idealitzat. Un amor que acaba essent una addicció, o com diu Reig, ‘La meva droga’.

L’artista està presentant el seu disc a comptagotes. ‘La meva droga’ és el quart capítol, amb tres singles anteriors que també s’ubiquen dins aquesta atmosfera amorosa. Cada cançó se centra en algun aspecte present en les relacions, des de la dependència fins a la ràbia o la nostàlgia. Tot això, presentat amb l’estètica de l’estil pop-urbà, amb beats recurrents en el panorama musical comercial, però amb un toc més elegant que dona espai a la lletra i al seu significat.

Si ens fixem en la lletra, Reig s’allunya de les peces més comercials. En cap cas cau en la sexualització o banalitat de l’amor, sinó que ho presenta des d’un punt més versemblant, tot i que amb humor i hipèrbole. ‘Passen les hores, minuts, els segons, baby només vull veure’t tota l’estona, tota l’estona veure’t’, és una exageració que busca explicar la il·lusió inicial d’un amor que acaba desembocant a la dependència. Així, l’artista ofereix una visió crítica, utilitzant exageracions i tòpics com a eina narrativa.

És notable l’ús de barbarismes o anglicismes com ‘baby’ o ‘báilame’, que ajuden a ubicar-nos en aquesta esfera pop-urbana. A més, la lletra escrita en primera persona i sense especificar el gènere del destinatari fa que la cançó sigui transversal, on tothom es pot sentir identificat. No es tracta necessàriament d’una relació heterosexual, sinó d’un jo i un tu que senten atracció i dependència, però que no tenen nom; aquest el posa qui escolta la cançó.

El videoclip segueix una estètica moderna i minimalista, elegant i sense floritures. La rosa, símbol de l’amor romàntic i cursi, apareix a la portada del tema, mentre que el videoclip presenta imatges de la cantant en diversos escenaris d’estudi, amb interacció amb un fotògraf i ballarins que complementen la narrativa visual.

En resum, ‘La meva droga’ d’Aina Reig és una proposta carregada de tòpics, però que aconsegueix allunyar-se’n per oferir un contingut amb un toc personal i propi. L’artista parla d’un tema compartit i conegut: l’amor, des d’una perspectiva única i reflexiva.