Al·lèrgiques al pol·len obren nova etapa amb ‘Shangai’, un gir cap a l’indie-rock més directe

Al·lèrgiques al pol·len ja han fet el pas. El seu nou senzill, ‘Shangai’, no és només una cançó nova: és una declaració clara del camí que volen seguir a partir d’ara. El sextet barceloní, actiu des del 2020 i amb una trajectòria que ha anat del pop més lluminós a un so cada cop més cru , presenta ara una peça que posa el focus en les guitarres i en una actitud molt més directa.

El tema funciona com una petita fugida cap endavant: tres minuts d’indie-rock amb nervi, que arrenca amb aquell “tot anava bé” i acaba en una sensació de desorientació gairebé física. Aquesta idea de viatge —més emocional que geogràfic— es construeix amb guitarres tallants, una base rítmica sense concessions i un treball vocal que juga amb la ironia i la urgència.

Aquest llançament no arriba del no-res. Durant els últims mesos, la banda ja havia deixat pistes amb la gira “1 hora de rock”, on el repertori i l’energia del directe apuntaven cap a aquest canvi. Els concerts de presentació, en format reduït, han servit com a laboratori per testar aquesta nova pell davant del públic més fidel.

Un dels punts clau de ‘Shangai’ és la seva producció. El grup ha decidit assumir el control creatiu gairebé total del procés, amb Joana Subirats liderant aquesta nova etapa. L’aposta és clara: fer música des de dins, amb menys filtres i més identitat pròpia. Només han comptat amb Santi Garcia (Ultramarinos) per a la gravació de bateries i la mescla, un nom de pes dins l’escena alternativa que reforça aquesta orientació sonora.

En l’imaginari musical, el tema connecta amb referents com Wet Leg, The Strokes o Hinds, però sense perdre el segell propi que les ha fet destacar dins el panorama català. No hi ha voluntat de donar respostes ni de tancar discursos: ‘Shangai’ és més aviat un punt de partida, una manera de dir que el grup està en moviment.

https://www.youtube.com/watch?v=jcaitPOGYok

Amb aquest senzill, Al·lèrgiques al pol·len no només consoliden el gir que ja s’intuïa en treballs anteriors, sinó que també reforcen una idea cada cop més present: l’indie-rock en català viu un moment de creixement i diversitat que demana noves veus i noves actituds. I elles volen ser part activa d’aquest escenari.