La nit que Dua Lipa va fer història

Una crònica de Sergi M.

Vaig tenir la sort d'assistir al concert de Dua Lipa al Movistar Arena. A les 19:00 hores es van obrir les portes, i ràpidament l'espai es va anar omplint dels fidels seguidors de la cantant. La britànica va aparèixer a l'escenari pocs minuts després de les 21:00 h, iniciant l'espectacle amb "Training Season". Aquesta cançó va adquirir un significat especial, ja que l'espera havia arribat a la seva fi; era el moment de veure-la en acció.

Els efectes visuals i les llums vermelles van elevar l'adrenalina al Movistar Arena. El públic embogia amb les coreografies de la britànica.

Tot seguit, va interpretar "End of an Era", acompanyada d'uns ventalls de plomes meravellosos que encaixaven perfectament amb la cançó. En aquesta peça, ens va regalar moments en què es va apropar més al públic, oferint algunes "poses" que vam capturar d'una manera angelical.

No tot va ser del nou disc; també hi va haver espai per recordar aquelles peces que la van catapultar a la fama, com "Break My Heart" o "One Kiss" al costat de Calvin Harris. Aquesta última, amb uns tocs electrònics i una mena de remix, va transformar el Movistar Arena en una autèntica discoteca. Tothom ballava, i ella va aprofitar aquest moment de llums, colors, efectes visuals i eufòria per desaparèixer i aparèixer uns instants més tard amb un vestit/mono de color vermell, disposada a seguir interpretant cançons del seu últim disc, "Radical Optimism". Era el torn de "Whatcha Doing". Coreografies molt sensuals i veu angelical acompanyaven una coreografia meticulosament estudiada on, fins i tot, va acabar llençant una cadira amb el peu, creant l'eufòria del públic.

Tot seguit, va fer levitar l'estadi submergint-lo en la cançó "Levitating", on, una vegada més, reafirma que tothom coneix les seves cançons.

Després, va decidir baixar de l'escenari i interactuar amb el públic, parlant durant una estona amb els assistents i fent-se fotografies. La nostra Dua es fa estimar, i així ho va demostrar el públic dient-li coses boniques quan estava davant seu. En alguns moments, també va agafar el telèfon d'algun assistent i es va enregistrar a ella mateixa amb el públic de fons, regalant aquesta peça al telèfon d'alguns afortunats.

Una Dua molt xerraire amb els fans i molt propera. Tant és així que, després d'aquesta estona, va decidir regalar als assistents unes extenses paraules íntegrament en castellà, que el públic va seguir molt atentament i amb admiració, valorant que aprengués una llengua que no és seva per adreçar-se al públic. Fins i tot, va cantar "Héroe" de l'artista Enrique Iglesias, altra vegada íntegrament en castellà, acabant amb una gran ovació per part del públic.

Ja, un cop a la calma altra vegada, tocava obrir la part més acústica del concert, interpretant "These Walls" i "Maria". Aquesta última, amb una ballarina sobre una posta de sol i una guitarra espanyola acústica que acompanyava la seva veu. Part acústica però intensa, ja que el públic no baixava les revolucions en cap moment.

No només ens va oferir un cant acústic, sinó que després va delectar l'estadi amb una classe d'entrenament, on donava indicacions per inspirar i expirar. Una mena de classe dirigida de gimnàs, això només volia dir una cosa... alguna cosa física estava a punt de succeir. Efectivament, tornem a apujar revolucions perquè era el torn de "Physical"! A l'hora, amb un nou canvi de vestuari inclòs. Dua va sortir amb un vestit platejat brillant per seguir interpretant el seu repertori. Una cançó amb coreografia intensa i música ben amunt. Una bona classe de gimnàs al més pur estil pop de Dua Lipa, tot seguit interpretant "Electricity".

Arribàvem a l'equador del concert, i per fer-ho, va decidir fer al·lucinar el públic. Ja sabeu per on vaig, no? "Hallucinate", efectivament. Llums de colors, efectes visuals i tot per donar aquesta sensació estroboscòpica. He de dir que les visuals i efectes de llums i altres elements combinaven molt bé amb el que en cada moment s'estava interpretant.

Donava pas a aquella coreografia que es va fer a les piscines de Montjuïc amb Barcelona de fons. Sonava "Illusion" a tot volum, amb aquella guitarra elèctrica que acompanyava la veu de Dua. Veure aquesta interpretació d'aquesta cançó en directe va ser una bogeria. Un cop acabada la cançó, novament vam veure a Dua marxar corrents de l'escenari a les fosques. Uns visuals d'uns cavalls indomables es veien a la gran pantalla de l'estadi Movistar Arena. Dua torna a aparèixer, en aquesta ocasió, amb un vestit blanc i transparències a la panxa i les cames. Semblava un vestit de núvia, però gens clàssic, modern i festiu. No era d'estranyar, ja que arribava el moment romàntic de la nit, donant pas a "Falling Forever" i "Happy For You". Les dues balades de la nit, molt ben entonades per la seva esplèndida veu, que minuciosament arribava a les notes més altes de la cançó i amb unes notes sostingudes impecables.

Deixem les balades però no l'amor, perquè el foc va començar a sortir de terra de l'escenari. Sí, literalment flames, que acompanyaven "Love Again". Aquesta peça, on, al videoclip de la cançó, veiem a Dua cavalcant i on l'intenten enxampar, molt relacionat amb els cavalls del principi de l'etapa del concert. Tot ben relacionat amb l'amor indomable, on ara interpretava aquesta cançó. Moment en què va volar sobre del públic, literalment, sobre una plataforma, i, altra vegada més, els va fer partícips del seu espectacle. Va jugar a veure quin sector de l'estadi cridava més mentre feia callar a l'altra part. Tothom obedient a les seves instruccions, van seguir el joc magistral de la britànica, i va seguir interpretant la part final de "Love Again".

Allà, sostinguda, va voler tornar a parlar amb el públic, on va tenir paraules molt amables amb els assistents, dient que estava molt orgullosa d'estar allà i va voler agrair de cor als assistents per l'amor i recolzament que rebia, la cultura del país, la gent. En el moment que va tornar a adreçar-se en castellà, no vam poder aguantar les ganes i vam voler tornar-li les paraules d'afecte amb crits de "GUAPA!" i "REINA!", on ella va arrencar a somriure d'agraïment i llençar un cor amb les mans i molts petons al públic de l'estadi!

Nosaltres faríem qualsevol cosa per amor per Dua Lipa, i ella, després d'aquest altre discurs, "Anything For Love" va ser el que va interpretar. Vestit blanc per sobre de tothom, volant i cantant, fins i tot a cappella, semblava un àngel caigut del cel.

Va baixar del pedestal i va interpretar un dels èxits inconfusibles que, personalment, mai morirà: "Be The One". Moments que va regalar al públic agafant els telèfons dels assistents i fent-se selfies mentre cantava la cançó. Regal inigualable per als afortunats i afortunades.

No ho sabíem, però ens anàvem apropant a la fi del concert, i, amb això, Dua va aparèixer amb un últim canvi de look. Un vestit negre ajustat i cadenes daurades, que em va fer recordar molt a l'estil del videoclip de "Sweetest Pie" amb Megan Thee Stallion. Amb aquest vestit va interpretar "New Rules", un altre himne que era d'esperar que l'albanoanglesa recuperaria. Fins i tot, hi va haver lloc breu per a una Barbie Dua Lipa, on va regalar alguna estrofa de la cançó de la pel·lícula de Mattel.

La festa no havia de parar i ens volia ben animats, per aquesta raó era el torn de "Don't Start Now", cançó electrònica, moguda i animada per donar l'empenta final als pocs minuts de concert que quedaven. La gent estava eufòrica i no volíem que allò acabés. No érem conscients, però el temps seguia avançant, però Dua Lipa tenia coreografies a tort i a dret. Altra vegada amb bona interacció del públic, no parava de saltar, cantar i ballar com si res hagués de passar.

Un cop acabada la cançó, les llums es van apagar i una pantalla amb efectes de mirall es va il·luminar. Dua Lipa va tornar a aparèixer i es va dirigir al públic per anunciar, ara sí, el final del concert. Abans, però, era el torn del tancament amb "Houdini". Quina bona peça, oi? Si no som capaços d'atrapar-la, és capaç de desaparèixer, cosa que va acabar succeint.

Amb una posada en escena espectacular i una coreografia enèrgica, Dua Lipa va captivar el públic fins a l'últim segon. Després d'un últim ball vibrant, acompanyada pel seu cos de ballarins i ballarines perfectament coordinats, efectes de llum impactants i una veu impecable, Dua Lipa va culminar la peça i es va esvair de l'escenari al més pur estil Houdini. Una desaparició màgica que va deixar el Movistar Arena embadalit, amb l'eco de la seva música i l'energia del concert encara ressonant entre els assistents.

Trobaràs més vídeos sobre el concert al canal de YouTube d'Adolescència.