Ven’nus i Mushka trenquen els límits de la realitat amb una cançó que explora allò que mai va ser
- Adolescència Radio Star Terrassa

- May 30
- 2 min de lectura

Ven’nus (Valèria Saurí) torna a sorprendre amb una nova proposta que fa viure l’escolta en una espiral d’emocions i universos paral·lels. Aquesta vegada, acompanyada de la veu inconfusible de Mushka, presenta “No existiran”, una cançó que aprofundeix en el relat iniciàt amb “Les vides” i que ara s’endinsa encara més en l’experiència del fracàs amorós i la recerca d’una reconstrucció personal.
El tema, que esdevé un veritable himne a la vulnerabilitat, gira al voltant d’un mantra: “No existiran”. Aquesta frase, repetida com un recordatori de tot allò que no va ser, s’articula com una negació als futurs que mai es van escriure i, alhora, com una forma d’acceptació i superació. La tornada no només és punyent, sinó que també funciona com una catarsi per a qui escolta, com si la música servís d’espai per viure i desfer-se dels records dolorosos.
La producció, a càrrec de Balma i Vernat, converteix la cançó en una experiència sonora immersiva, on s’entrellaçen guitarres suaus i ritmes electrònics fantasióssos. El resultat és una peça que equilibra la fragilitat i el caos, com una dansa emocional en un món d’altres temps i espais.
El videoclip, pensat com a continuació visual de “Les vides”, aposta per una narrativa inspirada en l’anime i les distòpies tecnològiques a l’estil de Black Mirror. Amb la participació de Mushka i un equip de joves creadors de l’entorn universitari de Ven’nus, la peça audiovisual crea un univers on la realitat i la fantasia es confonen, i on una màquina pot arribar a trencar les barreres del que coneixem.
Aquest nou llançament no només reafirma la trajectòria artística de Ven’nus com una de les propostes més experimentals i compromeses amb la creació en català, sinó que també posa de manifest la capacitat de la música per explorar nous horitzons visuals i conceptuals, fent que cada llançament sigui una porta oberta a la imaginació i la possibilitat.




Comentaris